Polítiques de Discapacitat

Experts demanen impulsar mesures de finançament per eradicar les barreres arquitectòniques en els edificis d’habitatges

  • Actualitzat:
  • Creat:

Així ho ha manifestat el director de projectes especials d' OTIS, Luis Miguel Alcázar, que ha assenyalat que és possible eradicar el problema amb una aportació de menys de 50 euros al mes.

l director de Projectes Especials d’Otis, Luis Miguel Alcázar, va assegurar aquest dijous passat que és necessari impulsar mesures de finançament que serveixin per acabar amb les barreres arquitectòniques dels edificis d’habitatges a les comunitats de propietaris, ampliant el focus, per tant, més enllà de les subvencions públiques, que tots sabem que no són infinites.

D’aquesta manera es va pronunciar Luis Miguel Alcázar durant la jornada 2017, el final de les barreres arquitectòniques?, celebrada a la seu de la ONCE a Catalunya, i organitzada per l’agència Servimedia de la mà d’Otis.

El director de Projectes Espacials d’aquesta companyia va explicar que avui en dia existeixen fórmules que permeten executar reformes per menys de 50 euros al mes, com pot ser la instal·lació d’ascensors. En els casos dels edificis que encara no són accessibles, va apuntar que nosaltres apostem per la part dels incentius.

També va posar en relleu que a l’actualitat, seria necessari instal·lar un milió d’ascensors més a tot Espanya, al marge de l’altre milió que ja estan en funcionament, per poder acabar amb els problemes d’accessibilitat als que s’enfronten les persones amb discapacitat. En tot cas, va puntualitzar que les principals barreres que s’han de superar són les mentals, els prejudicis.

En aquest sentit, el delegat territorial de la ONCE a Catalunya, Xavier Grau, va declarar que estudis recents indiquen que el 81% de les persones amb discapacitat física troben encara barreres arquitectòniques al sortir al carrer. A més, va posar èmfasi en que el major pecat es que es construeixin edificis i infraestructures noves que no siguin accessibles, perquè l’accessibilitat no es una mania, sinó un requisit indispensable de normalització per portar una vida digna. Així mateix, va recordar que el 4 de desembre de 2017 conclou el termini legal que l’Estat espanyol es va donar el 2003 perquè tots els edificis, infraestructures i serveis fossin plenament accessibles.

En opinió d’Antonio Guillén, president del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), en un país en el que som campions en incomplir lleis i que no passi res, posar dates no acaba servint per res. Segons ell, només cal visitar els trens de rodalies de Renfe a Catalunya per comprovar incompliments que tenen greus conseqüències en la vida quotidiana de les persones amb discapacitat.

De la mateixa manera, va incidir en que la accessibilitat és el generador de que hi hagi oportunitats i de que les persones amb discapacitat puguin portar una vida plenament independent. A més, va detallar que l’accessibilitat no és alguna cosa estancada, sinó que va evolucionant amb el pas del temps i les necessitats de la població. El que avui és accessible, pot no ser-ho demà, va cloure.

Portal de la igualtat

Per la seva part, Mireia Mata, directora de la Direcció General d’Igualtat del departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, encarregada d’inaugurar la jornada juntament amb Grau, va ressaltar que l’accessibilitat universal és el portal de la igualtat d’oportunitats, una cosa fonamental en les societats avançades. Per això, va comentar que es molt bo tenir lleis d’accessibilitat aprovades, però la seva implantació és tasca de cada dia, pel que va expressar que el seu desig de seguir comptant amb el recolzament d’institucions, teixit associatiu i de la societat en el seu conjunt.

Jordi Sanuy, director de Qualitat de l’Edificació i Rehabilitació d’Habitatges de la Generalitat de Catalunya, va explicar que gairebé la meitat dels edificis a Catalunya tenen barreres arquitectòniques, el que podria afectar a un total de 3,5 milions de persones. A més, va lamentar que avancem molt lentament, perquè estem aconseguint fer cada any 6.000 edificis d’habitatges accessibles, i el gran repte és saber com fem accessibles dos milions d’immobles, i si mantenim aquest ritme, trigaríem 333 anys. Igualment, va xifrar en el 31% de la població de Catalunya la part de la ciutadania que es beneficia de l’accessibilitat, tenint en compte persones amb discapacitat i majors de 60 anys.

Mentrestant, Sandra Bestraten, membre de la càtedra d’accessibilitat i professora de l’escola d’arquitectura de Barcelona UPC i de la Universitat Internacional de Catalunya, va afirmar que en l’actualitat, l’accessibilitat està present de forma transversal en totes les assignatures dels arquitectes, si bé va precisar que és necessària una matèria troncal dedicada en exclusiva a aquest àmbit. Així mateix, va apostar per impulsar la figura dels mediadors en conflictes entre veïns a l’hora de dotar de plena accessibilitat a un edifici d’habitatges per especificar en cada cas quins són els ajustaments raonables., evitant la via judicial del major nombre possible de disputes.

Per últim, Lorenzo Viñas, advocat i gerent del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, va dir que l’amplitud que tenen les legislacions que s’estan fent en matèria d’accessibilitat i en matèries generals, es tant llarga que és impensable que tinguin una aplicació immediata. Segons Viñas, per complir-les és necessari establir fases per arribar a l’objectiu final, que és el de l’accessibilitat universal.

Fitxers adjunts: